La pandèmia ens limita però no ens atura. Celebracions de la Festivitat de Lourdes en moltes parròquies dels bisbats de Vic i Solsona.

Units en la distància, pregant per les persones malaltes

L’Hospitalitat arrenca cada any la temporada amb la celebració de la Festivitat de Lourdes al mes de febrer. És un dia molt esperat, doncs és el primer cop de cada any, en el que ens retrobem, molts després del pelegrinatge del juny anterior, altres des d’alguna de les activitats de tardor o de Nadal. És un dia molt esperat, molt especial, poder celebrar en comunió la festa de la Mare de Déu de Lourdes, i la festa de l’Hospitalitat. Un dia per començar a carregar les piles, per tornar a posar-nos al servei de les persones grans, amb discapacitat, o alguna malaltia. Per elles, en especial va dedicat aquest dia.

Però aquest any, tot ha hagut de ser diferent. A les portes de fer l’any de l’entrada de la malaltia del COVID-19 al març dels 2020, un cop més, com tot l’any anterior, ens hem hagut de reinventar per poder celebrar aquesta trobada, i portar-la també a casa dels que no es podien desplaçar a través de les xarxes socials.

Així, la festa tot i quedar reduïda a la meitat, vam traslladar-la a moltes parròquies, i així poder-la celebrar practicament cadascú al seu municipi, a la seva parròquia, això sí garantint les mesures sanitàries vigents (mascareta, distància, aforament, higiene de mans). En el cas de la delegació d’Osona – Ripollès, es va celebrar una Eucaristia per la Mare de Déu, pels malalts, i per totes les persones que peregrinen a Lourdes, a la gran majoria de parròquies. Ens hauria agradat molt fer la gran trobada comarcal a Roda de Ter, però no ha pogut ser. Esperarem, perque estem convençuts que hi tornarem. La Catedral de Vic fou un d’aquests llocs, on va presidir la missa el bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, i com en altres parròquies es varen llegir unes pregàries especials per l’Hospitalitat, unes ofrenes que ens recordaren Lourdes, com les torxes o l’aigua, i es va cantar l’Ave de Lourdes per part de tots els assistents, d’una manera ben forta i sentida com si amb totes les veus poguèssim esborrar del mapa aquesta maleïda pandèmia que tant ha fet patir i caure a molta gent, moltes famílies, molts professionals sobretot sanitaris, i a tothom en general, i que en el nostre cas ens pot fer no assistir a Lourdes dos anys seguits. Veurem més endavant com estem de cara a un possible pelegrinatge programat pel mes de setembre.

Al Ripollès, també es va fer el mateix en l’emblemàtic Monestir de Ripoll. De manera molt similar, també es va fer a la comarca del Bages. A Manresa es va oficiar l’Eucaristia a la basílica de Santa Maria de la Seu amb l’assistència d’un bon grup de persones de l’Hospitalitat. També és va fer en altres parròquies més petites com la de Joncadella.

A la comarca de l’Anoia, es varen fer dues Eucaristies, una el dia propi de la festivitat de Lourdes i dia mundial del malalt, el dia 11 de febrer, a l’Església del Roser d’Igualada. I la segona, el diumenge 14 a la Basílica de Santa Maria d’Igualada.

El bisbat de Solsona, va fer també celebracions similars.

Com ens va dir el bisbe Romà, és en un any així, quasi sense activitats, quan més hem de fer per estar al costat de les persones que estan soles, sobretot persones grans, o persones amb necessitats. Així que, qualsevol cop de mà, o visita si és possible, les ajudarà molt, els hi aportarà i ens aportarà alegria, i encara que no estiguem a Lourdes, serà com si hi fòssim. Perque Lourdes no només ha de ser els cinc magnífics dies que hi anem de pelegrinatge, Lourdes ha de ser tot l’any. Tota implicació, sigui molta o poca, dins les possibilitats de cadascú, serà un tros més de cel en els cors dels altres i dels nostres. L’Hospitalitat primer, les diferents juntes, i per finalitzar, cadascú com a persones hospitalàries, aquesta és la nostra missió, aquest ha de ser el nostre compromís. I a Lourdes, quan hi poguem tornar, ho celebrarem tots i totes. Entre totes les persones ho podem fer possible, perque l’Hospitalitat és com una gran família.

No defallim, seguim endavant. Que la Mare de Déu i Santa Bernadeta ens donin la força necessària, i que en un dia no gaire llunyà ens poguem retrobar i abraçar, i si pot ser a Lourdes encara molt millor.

Salut i coratge per tothom

GALERIA DE FOTOS