FANTÀSTIC 51 PELEGRINATGE


Què passa a Lurdes que quan la gent torna, la seva cara està plena de somriures i emocions? - No sabriem com explicar-ho - ens diuen - són tantes coses, tants moments, és que...s'ha de viure!! - acabent dient


D'aquesta manera tan fantàstica van retornar aquest dimecres dia 20 de juny, els més de 750 pelegrins de les Hospitalitats de la Mare de Déu de Lurdes de Vic i Solsona. El 51è pelegrinatge a Lourdes havia arribat al final, i per el que comentava la gent, havia estat un èxit. L'arribada més nombrosa es va produir a Vic amb les quasi 400 persones desplaçades des de les comarques d'Osona i Ripollès. Una munió de familiars i amics varen rebre els 8 autocars desplaçats com si 

fossin herois d'un equip esportiu que havia aconseguit una fita important. 

  Però, potser sí que la fita havia estat important. Molta gent que participa en el pelegrinatge son persones de més de 70 anys, que cada any van a Lurdes amb les ganes i les il·lusions de viure aquesta experiència, d'arribar a la gruta on hi ha la imatge de la Mare de Déu a fer una pregària, de participar en tot un seguit d'actes que es porten a terme, i de compartir amb altres persones molts moments, mentre aquestes les acompanyen allà on sigui empenyent la cadira de rodes o el carro en el qual fan els desplaçaments. I per aquestes persones més joves o de mitjana edat, segur que també és una fita, perque cada any participen en el pelegrinatge a Lurdes per donar un cop de mà, per escoltar les experiències de vida dels més grans, per acompanyar a tot un grup de persones amb discapacitats físiques o psíquiques, i també per ser un any més a la gruta i tornar amb les piles carregades com ells diuen. I així de feliços tornen


   Des de les juntes diocesanes de Vic i Solsona, han introduit alguns canvis aquest any, creant més espais de convivència entre les persones que van a Lourdes com a malalts i les persones que fan la tasca de voluntaris, i al mateix temps tenir una mica més de temps de lleure. Un d'aquests espais ha estat l'acte nou titulat "Feu el que el malalt us digui", que com el titol diu tractava d'acompanyar a aquestes persones a fer el que els hi vingués de gust. Així, molts varen aprofitar per anar a veure els nous espais dels ciris i les piscines, altres per anar a la gruta, altres per fer el viacrucis de la pradera, altres a donar un voltet pel poble i fer alguna compra, etc., i l'experiència sembla que ha estat sastisfactòria.

   La resta d'activitats han estat les de cada any, amb la novetat que algunes s'han fet en espais diferents. Així, la celebració del perdó s'ha fet dins la basílica del Rosari, la missa preparada pels joves a la basílica subterrànea de Pius X, i l'acte lúdic en unes carpes degut a que el camí cap al recinte on es feia cada any havia quedat impracticable per les inundacions de la setmana abans. La gran quantitat de pluja caiguda dies abans, ha donat pas a que el temps fos molt bo amb temperatures molt agradables sense fer una calor excessiva, tot i que el dia de la missa en català a la gruta es varen estrenar els nous paraigües de l'hospitalitat per resguardar-se del sol que queia en aquell moment.


  En definitiva, uns dies molt bons per tots, pels que cada any hi van i pels nous que ja diuen que si poden l'any vinent repetiran. I és que un pelegrinatge a Lourdes té això, que per la gran majoria de gent que hi va per primer cop quan tornen i els hi pregunten com ha anat, responen: "Si Déu vol i puc, l'any vinent torno".


Fins l'any vinent